Què sabem, què no sabem i quin lloc hauria d’ocupar en fisioteràpia

La punció seca s’utilitza àmpliament en fisioteràpia per abordar diferents problemes musculoesquelètics, especialment quan el dolor o la sensibilitat muscular poden limitar el moviment o la funció.

Però que una tècnica pugui produir una resposta no significa necessàriament que hagi d’ocupar un lloc central dins d’una rehabilitació.

L’evidència més recent permet analitzar-ho amb una mica més de precisió.

La punció seca redueix el dolor?

Pot reduir el dolor en determinats quadres musculoesquelètics, tot i que els seus efectes depenen de la condició tractada, del protocol utilitzat i, especialment, de amb quina intervenció la comparem.

Una revisió sistemàtica publicada el 2026 va analitzar 22 estudis i 1.585 participants per comparar la punció seca i l’exercici. En 17 dels 22 estudis (73,9%), la punció seca no va aportar un benefici addicional sobre l’exercici aïllat per reduir el dolor. Tanmateix, alguns estudis sí que van trobar millors resultats en combinar ambdues intervencions en determinades condicions, com ara l’artrosi de genoll, el dolor miofascial del trapezi o el dolor lumbar. [1]

És important assenyalar que la cerca bibliogràfica d’aquesta revisió es va realitzar fins al 2023, per la qual cosa els seus resultats no representen tota l’evidència publicada posteriorment. Tot i així, els seus resultats ofereixen una fotografia rellevant de l’evidència comparativa disponible. [1]

Per tant, l’evidència no avala un simple «funciona» o «no funciona».

Val la pena afegir-la a l’exercici?

No necessàriament.

La dada del 73,9% no significa que la punció seca sigui inútil. Significa que, quan l’exercici ja forma part del tractament, en la majoria dels estudis analitzats no es va demostrar un benefici addicional clar sobre el dolor. [1]

Al mateix temps, sí que existeixen estudis en què la combinació de punció seca i exercici obté millors resultats que l’exercici aïllat.

El problema és que aquests resultats són heterogenis i encara no sabem amb prou precisió quins pacients tenen més probabilitats de beneficiar-se’n, quin protocol és el més adequat o quines característiques clíniques poden predir una millor resposta. [1]

Per això, probablement no tingui sentit plantejar-ho com una qüestió de tot o res.

Ni és imprescindible perquè una rehabilitació funcioni, ni necessàriament no té utilitat.

El seu valor dependrà de per a què la utilitzem i de què fem després.

Què passa realment quan introduïm una agulla?

Aquesta és probablement una de les parts on és més fàcil caure en explicacions excessivament simplificades.

La investigació recent mostra que la punció seca pot produir diferents respostes neurofisiològiques i canvis en alguns biomarcadors relacionats amb el processament del dolor. Tanmateix, els resultats no permeten establir un únic mecanisme que expliqui tots els seus efectes clínics. [2]

Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2026 va trobar un petit efecte sobre la modulació condicionada del dolor, però no va observar canvis clars en la sumació temporal. [2]

Per això, explicacions com «trencar el punt gallet», «eliminar toxines» o «alliberar el múscul» poden resultar massa simplistes si es presenten com una explicació definitiva del que passa.

Sabem que l’agulla genera respostes locals i neurofisiològiques.

El que encara no coneixem completament és com es relacionen tots aquests canvis amb la millora clínica que observem en alguns pacients.

I reconèixer aquesta incertesa no significa negar els efectes de la tècnica.

Significa diferenciar entre el que sabem que passa i l’explicació que donem de per què passa.

Menys dolor no significa més rendiment

En població esportiva, aquesta diferència és especialment important.

Una revisió sistemàtica publicada a Sports Medicine el 2025, que va incloure 24 estudis i 580 esportistes, va trobar resultats variables. Els efectes positius de la punció seca van ser, en general, més consistents sobre el dolor que sobre el rendiment esportiu. A més, encara hi ha poca evidència sobre els seus efectes a llarg termini i sobre esportistes d’elit. [3]

Això ens recorda una cosa fonamental:

Dolor ≠ capacitat ≠ rendiment

Que un esportista tingui menys dolor després d’una intervenció no significa automàticament que estigui preparat per córrer més, saltar millor, aixecar més pes o competir.

La millora simptomàtica pot ser útil.

Però hem de comprovar si aquesta millora es tradueix en allò que realment ens importa: tolerar càrrega, recuperar capacitat i respondre a les demandes esportives.

Quin lloc hauria d’ocupar la punció seca en fisioteràpia?

Probablement, el d’una eina complementària.

Si la punció seca aconsegueix una millora simptomàtica que permet al pacient moure’s, carregar o realitzar una tasca que abans estava limitada, pot tenir sentit incorporar-la dins d’una intervenció més àmplia.

Però aquí apareix la pregunta realment important:

Què fem després de punxar?

Moure’s, carregar, enfortir, exposar-se progressivament a la demanda, recuperar confiança, tornar a entrenar, treballar o realitzar les activitats que el pacient necessita.

Perquè si la tècnica únicament aconsegueix que el pacient es trobi millor durant un període curt, però no contribueix a augmentar la seva capacitat per afrontar les demandes de la seva vida, la seva rellevància clínica serà limitada.

L’agulla pot formar part del tractament. Però no hauria de ser el tractament.

La punció seca és segura?

La punció seca no és una tècnica completament innòcua.

Els efectes adversos lleus, com ara el dolor postpunció, els hematomes o el sagnat, són els més habituals. Els esdeveniments adversos greus són molt menys freqüents, tot i que estan descrits. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2026 va trobar una freqüència molt més elevada d’esdeveniments adversos menors que de greus. [4]

Les estimacions varien considerablement entre estudis i segons el seu disseny, per la qual cosa no és adequat parlar d’una única taxa de complicacions aplicable a tots els procediments. [4]

Això no significa que hàgim d’evitar la tècnica.

Significa que el seu ús ha d’anar acompanyat d’una formació adequada, coneixement anatòmic, selecció del pacient i una correcta valoració dels riscos. [4]

La seguretat no consisteix únicament a saber on col·locar una agulla.

També consisteix a saber quan no utilitzar-la.

Abans de punxar, 5 preguntes clau

Més que preguntar-nos simplement «quin múscul puc punxar?», pot ser més útil plantejar-nos:

1. Què vull modificar?

Dolor, sensibilitat, moviment, tolerància a la càrrega…

2. Què vull aconseguir?

I, sobretot, com sabré si ho he aconseguit?

3. Quina alternativa tinc?

Puc aconseguir el mateix objectiu mitjançant exercici, educació, exposició progressiva o una altra intervenció?

4. Què aporta especificament la punció seca?

Si no podem respondre-ho, potser no és necessària.

5. Què faré després?

Perquè una millora simptomàtica té més valor quan permet fer alguna cosa que abans estava limitada.

La punció seca no és l’objectiu

L’evidència actual no justifica presentar la punció seca com una solució universal ni com una intervenció imprescindible en fisioteràpia.

Però tampoc sembla raonable descartar-la.

Pot ser útil en determinats pacients i objectius, especialment quan s’integra dins d’un tractament actiu i orientat a la funció. [1,3]

La clau no és punxar més.

És saber quan punxar, per a què i què fer després.

Perquè en rehabilitació, l’objectiu final no és que el pacient surti millor de la llitera.

És que pugui fer millor allò que necessita fer fora d’aquesta.

Referències

[1] Salazar-Arias MP, et al. Dry Needling and Exercise in the Treatment of Musculoskeletal Pain: A Systematic Review. Sportverletz Sportschaden. 2026. doi:10.1055/a-2825-6294.

[2] Rabanal-Rodríguez G, et al. Neurophysiological Effects of Dry Needling: A Systematic Review and Meta-analysis. Arch Phys Med Rehabil. 2026;107(2):299-314. doi:10.1016/j.apmr.2025.08.019.

[3] Kużdżał A, et al. Dry Needling in Sports and Sport Recovery: A Systematic Review with an Evidence Gap Map. Sports Med. 2025;55(4):811-844. doi:10.1007/s40279-025-02175-9.

[4] Rabanal-Rodríguez G, et al. Frequency and Severity of Adverse Events Associated With Dry Needling: A Systematic Review and Meta-Analysis. Phys Ther. 2026;106(6). doi:10.1093/ptj/pzag050.